Prácticas políticas y movimiento feminista en el País Valenciano (1976 - 1982)
Verdugo Martí, Vicenta

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011. p. 333-358
ISBN 9788437078922

El capítol aborda el moment de major protagonisme del Moviment feminista al País Valencià, assolit a la dècada dels setanta i més notablement durant la transició atès que el desballestament de la dictadura i el context polític i social transicional representaren una oportunitat per a la reivindicació dels drets de les dones. En aquest sentit, el Moviment feminista va intervenir, conjuntament amb d'altres moviments socials, aportant les seues pròpies reivindicacions i denunciant la subordinació femenina, i va portar així a l'esfera pública qüestions que fins aleshores havien estat relegades a l'àmbit privat. L'autora, a través d'un estudi d'un àmbit geogràfic acotat, tracta des de les primeres plataformes feministes valencianes fins a l'Assemblea de Dones, passant per la Coordinadora de Grups de Dones del País Valencià. Així mateix, analitza els espais del Moviment feminista valencià i les principals campanyes per concloure que sense l'aportació d'aquest moviment social segurament la Democràcia espanyola hauria tingut un caire més conservador.

­Compañera! ­Trabajadora! : las mujeres en las CCOO del País Valenciano de la dictadura franquista a la transición democrática
Verdugo Martí, Vicenta

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 3 (2012) p. 11-34)

L'article manté com a fil argumental la interrelació entre història del gènere i fonts orals amb els testimonis de dones de les Comissions Obreres valencianes. Es fa un recorregut per les polítiques de gènere que el franquisme va imposar al col·lectiu femení. Posteriorment s'analitza el procés de la transició democràtica espanyola i alguns dels conflictes laborals en sectors feminitzats esdevinguts a València. S'estudia el paper de les treballadores en el si de CCOO, els problemes i conflictes, així com els canvis que es van impulsar en el si del sindicat i la col·laboració de les sindicalistes i del feminisme valencià.

El Moviment obrer durant la transició democràtica al País Valencià
Santacreu Soler, Josep Maria

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 295-314
ISBN 9788437086804

Aquest capítol de llibre exposa i defensa tres tesis sobre el moviment obrer al País Valencià durant la transició. La primera, que el sindicalisme no va tenir exclusivament una línia d'acció centrada en les reivindicacions obreres durant la transició democràtica al País Valencià, sinó que també va assumir responsabilitats polítiques i socials. La segona, que les responsabilitats polítiques, laborals i socials assumides pels sindicats, la repressió que van patir els dirigents i militants dels Sindicats i la dinàmica negociadora oberta per la legalitat del règim van facilitar que s'hi desenvolupessin polítics destacats de l'esquerra, sobretot advocats laboralistes. Molts d'ells van aconseguir ser dirigents de partits polítics d'esquerres i diputats. I la tercera, que els Sindicats d'esquerra no van plantejar un projecte d'organització social alternativa al capitalisme liberal durant la transició com ho havien fet els sindicats d'abans de l'arribada de la dictadura de Franco el 1939 al País Valencià.

Compañeras : la militancia de las mujeres en el movimiento antifranquista en Valencia
Rodríguez Tejada, Sergio

Historia del presente. (Madrid. Núm 4 (2004) p. 123-146)

Fins ara, la participació de les dones en el moviment estudiantil contra el franquisme no ha estat objecte d'anàlisi. Aquest fet pot deure's als prejudicis dels investigadors sobre el tema (generalment homes), però també pot estar relacionat amb les especials condicions de l'activisme polític de les dones en el període. Prenent exemples del cas valencià i començant amb els antecedents en les organitzacions d'esquerres anteriors i en el sindicat estudiantil oficial (el SEU), l'autor revisa alguns aspectes de la política universitària femenina en els Sindicats democràtics i en els partits polítics d'esquerres i conclou que la participació de les dones va ser quantitativament limitada i sovint relegada, però menys del que les fonts (incloent-hi la memòria de les dones) inicialment suggerien. Aquesta fou, a més, decisiva per tal de canviar el mateix sentit de "la cosa política" i fou una experiència més bona que dolenta per a ulteriors militàncies en altres moviments, com el feminista.

Un Solo territorio y varias identidades : el trauma del nacionalismo valenciano
Paniagua, Francisco Javier

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 40 (2001) p. 115-136)

El valencianisme polític ha tingut diverses variants al llarg del segle XX. En aquest article s'intenten avaluar les diverses interpretacions teòriques que s'han produït sobre els elements que identifiquen el nacionalisme valencià. En aquest sentit, s'estudien les diferents interpretacions històriques que s'han donat sobre la identitat dels valencians, per a concloure finalment que existeix una falta de consens sobre els elements comuns que caracteritzen els imaginaris nacionals.

El Moviment feminista durant la transició
Nash, Mary

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 355-365
ISBN 9788437062938

Als Països Catalans el Feminisme com a moviment plural té unes característiques diferents del moviment de molts països europeus ja que constitueix un moviment de signe polític inserit de ple en el moviment d'oposició a la dictadura franquista. A diferència d'altres països, la transició d'una dictadura a la Democràcia marcà lògicament una forta orientació política inicial del moviment, que es desenvolupà en el marc de les dinàmiques socials d'oposició a la dictadura franquista i de conquesta de la Ciutadania i de la Democràcia. El Feminisme català representà una clara resposta democràtica a la Repressió política franquista, però també dirigida de forma específica contra les dones.

Los Sindicatos en el País Valenciano : 1975 - 1981
Beneyto, Pere

València : Institut Alfons el Magnánim, 1982
ISBN 9788400050597

Aquest treball fou una primera aproximació a un període decisiu de la nostra història recent, centrat fonamentalment en l'anàlisi de les relacions socials i la intervenció sindical en el marc d'una profunda crisi econòmica la sortida de la qual no s'intuïa amb claredat. En aquest sentit, l'obra constata com l'inici del període llibertat coincidí amb un dels moments més durs de la crisi i els seus dramàtics efectes disgregadors, mentre el moviment obrer europeu havia aconseguit en els darrers vint-i-cinc anys importants conquestes. La història, en definitiva, d'un desajustament. Així mateix, el llibre aborda com la intervenció normalitzada del sindicalisme espanyol es va veure retardada per la pervivència d'un marc legal restrictiu, així com per la marginació, quan no declarada hostilitat, de què ha estat objecte aquest sindicalisme per part del poder polític i econòmic que anhelava debilitar-lo. Aquesta és, per tant, també una història de la recerca, difícil i contradictòria, d'una estratègia col·lectiva de solidaritat i progrés, amb assajos frustrants i moment d'esperança, durant la qual el moviment sindical s'ha demostrat com un dels pilars fonamentals del sistema democràtic.

La Fundación del sindicato de construcción de CCOO PV y José Luis de Borbolla
Álamo, Manuel del

València : Setimig, 2002
ISBN 8495779072

Aquesta obra abasta la creació del sindicat de construcció de CCOO-PV i el paper que hi jugà el dirigent José Luis Borbolla. L'autor realitza un perfil biogràfic de Borbolla i la seua contribució a la construcció del sindicalisme que representa CCOO. Borbolla presidí l'assemblea fundacional el 27 de febrer de 1977 d'aquesta federació. De pare polidor de pedres i de mare modista, Borbolla començà a treballar en la construcció als 17 anys, per després emigrar el 1949. El gruix del seu exili el passà a París, on va contactar amb el sindicalisme europeu, experiència que, unida a la d'altres milers de treballadors que retornaren posteriorment a Espanya resultà fonamental per tal de reconstruir el "nou" moviment obrer sota el franquisme. A França, milità al PCE i a la CGT. En aquesta darrera organització fou l'encarregat d'organitzar durant 1959 i 1960 els treballadors espanyols de la construcció. Borbolla s'instal·là a València el 1963, als inicis del boom urbanístic i del procés d'urbanització. El sector de la construcció experimentava un marcat creixement i, per tant, grans tensions. L'aposta de Borbolla, entre d'altres, fou la d'organitzar aquest sector dispers, que patia una elevada temporalitat i una sinistralitat notable. El llibre recupera, així mateix, la història de la repressió i la conflictivitat obrera a la capital del País Valencià.